Impressions sobre el procés per escriure històries
El passat 14 de març vaig decidir engegar una petita aventura, escriure històries, i és que com a aficionat als cotxes que sóc i tenint un blog que feia temps que no li dedicava atenció, em va venir la idea de crear uns relats breus que tinguessin com a fil conductor un cotxe i una experiència determinada; alguna cosa com la compra, un viatge, etc. Al principi ho vaig plantejar com un conjunt de 9 històries absolutament independents l’una de l’altre, fent una llista de quins models volia representar (pensant en trobar fotos entre el meu fons personal per tal de representar-les) i associant cadascun d’ells a un nom que em vingués al cap que utilitzaria com a títol. Així vaig aconseguir confeccionar una llista amb relativa facilitat, i veient aquell titular ja tindria una idea aproximada del que volia escriure, el titular ja explicava alguna cosa com per exemple quan em va venir al cap la cançó de Mrs Robinson de Simon & Garfunkel, i automàticament pensava en l’Alfa Romeo Spider Duetto de “El Graduado”. A partir d’aquí, el primer relat va sortir bastant ràpid i això em va animar a seguir endavant, també tenia altres temes sobre els quals volia escriure, així que una cosa va portar a l’altre fins que em vaig organitzar amb una llista de què volia fer i quan ho volia publicar.
Va sortir un planning de les diverses tasques a realitzar, perfectament estructurat a un parell de mesos vista i com a acompanyament a les publicacions del blog vaig crear una newsletter per anunciar les novetats, per mitjà de Mailchimp, una fantàstica eina que havia descobert pocs anys abans i que resulta molt versàtil.
Amb tot aquest projecte per escriure històries ben engegat, i ja posat de plè en la creació del contingut, aquestes es van anar fent cada vegada més complexes quasi de forma natural. De vegades tenia la sensació que s’escrivien soles, i d’altres em costava més acabar-les però al final acabaven sortint. A mida que s’anaven fent més complexes, vaig acabar buscant una manera de “forçar” la creació, començava apuntant al centre d’un full un nom principal de la historieta, i des d’aquest anava expandint per mitjà de l’associació de noms (tal com ensenyo en la figura 1), per aconseguir trobar la inspiració que no arribava i passar-ho després a net amb un programa per generar mapes mentals (tal com ensenyo en la figura 2).
Quan vaig començar a preparar la quarta, i quasi sense voler, vaig deixar una porta oberta a enllaçar aquella amb alguna altra història futura, i amb la cinquena ja es va definir un bon grapat de vincles presents, passats i futurs. El resultat de tot plegat ha estat de 10 històries, amb tot un seguit de personatges que les entrellacen sense deixar cap d’elles orfe, canviant i millorant així completament la orientació inicial, deixant el camí preparat per una segona temporada.
I tot plegat m’ha acabat portant a crear material extra, material gràfic per tal d’ajudar als lectors a seguir el fil de tots els relats de la millor manera possible, creant la Guia definitiva per llegir els Breves Relatos en format PDF interactiu, i la Infografia amb les relacions entre les 10 històries.
Al final, per mí aquesta experiència per escriure històries ha estat un viatge molt interessant en la creació dels personatges i les diverses situacions, que m’ha portat molt més lluny del que pensava arribar, i dels que ben aviat n’explicaré més detalls.